Es d’admirar que ens els dies en els que estem (dies de PePeros) hi haja gent que no es calle, i no que no es calle al carrer, perquè és molt bonic i fàcil cridar les teves idees al carrer(tampoc tenim moltes més opcions…). Aquesta xica té els COLLONS que cal tindre per ser un bon polític (ja que polític hui en dia pot ser-ho tothom) COLLONS = IDEES CLARES (entre altres coses).

En quan al contingut del vídeo, em sembla indignant la poca educació que algunes persones [majoritàriament militants del PP(sense ganes d'ofendre)] tenen respecte a les demés en quan expressen les seves idees que per a desgrat d’elles no es de la seva conveniència, ja que aquestes persones preferixen el seu ben estar als drets humans dels que deuríem gaudir totes les persones.

Tornant a l’educació(poca) d’aquesta gent… tant d’educació privada de la que poden gaudir i “se la passen pel forro”, això no es el que em molesta, el que em molesta es que gent amb menys recursos econòmics ho aprofitarien MOLT millor.

No estaria gens malament que hi haguera més gent com ella, que expressara les seves idees sense faltar al respecte a ningú i sempre mantenint l’educació pertinent, ja siga d’esquerres, de dretes o d’on vulga ser!!!!!!

Deixe el vídeo per si algú de la classe no l’ha vist (cosa que no dubte el més mínim). Salutaciooons!!!

http://www.youtube.com/watch?v=-pOVA6flQeI&feature=share

Rosana Romero 2nSMX

Signat: Josep Vicent Bataller i Ferrando

Entre altres coses el funcionament de la empresa depèn del factor humà, i que la empresa tinga continuïtat, a la volta que la rendibilitat depèn del rendiment que alcancen els treballadors.

Entre altres característiques que aporta el factor humà a la empresa, es la capacitat de aprenentatge, motivació, actituds i emocions.

El factor humà té varies característiques que el distingeixen d’altres factors productius, i el situen per damunt de els demès, com son:

1. Els RRHH no poden ser propietat de la empresa, a diferencia d’altres recursos. Els coneixements, l’experiència, l’habilitat son part de cada treballador.
2. Les activitats dels treballadors en les empreses són voluntàries però el fet de tindre un contracte de treball, no contarà en un millor esforç, només contarà en ell si saben que eixa actitud va a ser aprofitada d’alguna manera.
3. Els treballadors aporten els seus coneixements i experiències, per a prestar els seus serveis a canvi de la retribució econòmica i professional.

Aleshores el factor humà és el que marca el rendiment de l’empresa, i sobretot la competitivitat de aquesta. En l’actualitat les empreses lluiten per ser competitives, ja que cada vegada s’enfronten a més exigències per part dels compradors. Açò es degut a que han canviat moltes coses, com per exemple la manera de prendre decisions, ara es prenen de manera més participativa.

Per a finalitzar dir que el factor humà es pot considerar com el recurs més important que posseeix l’empresa, ja que és el factor que aportarà més processos productius.

Daniel Miret 2 DAI Diurn

L’economia mundial actual, es caracteritza per aquest quatre factors, encara que també esta el tipus d’interès, actualment fixat per les autoritats monetàries, que en el nostre cas es el Banc Central Europeu, que deixa diners als altres bancs i a canvi cobra un interès, per tant aquest marca l’interès que cobraran els bancs. Per tant sabent el que el BCE li cobra d’interessos, podem esbrinar el que aquest cobra als clients.

En aquest moment, que el nostre país, esta vivint una situació de crisis mundial, ens varem pujar l’Iva al 18 %, per tant estem en un període d’inflació, pujen els costos per tant també el preu dels productes, i encara que pujen els costos, els salaris continuen igual, ja que no es poden pujar per la situació en la que estem, ja que actualment tindre feina, és donar gràcies.

En definitiva, el tipus d’interès està molt alt (?), per tant no hi ha circulació de diners i l’economia no es meneja, si això canviara, es a dir, si l’interès baixara, hi hauria més circulació de diners i per tant es podria reactivar l’economia. Tot i que una major circulació de diners ens portaria a major inflacció.

Dani Miret 2 Dai Diurn

Democracia se define como, una forma de convivencia social en la que los miembros son libres e iguales y las relaciones sociales se establecen de acuerdo a mecanismos.

La democracia, tambien alberga dos términos contradictorios, pueblo y poder, arrastra una indefinición tan amplia que le permite oscilar entre el despotismo o el abuso, según el poder se divorcie o se fusione más o menos con el pueblo.

Como a mi me cuesta expresarme, que mejor manera de enrriquecer lo dicho mediante un video rebuscado en la red…que expresea mi indignacion y la de mucha gente..

Esta es mi opinion, y supongo que la de mucha gente….espero tambien abrir un poco la mente de aquellos que todavia cree en la actual “política”…

El que m’inquieta és l’egoisme / afany de la gent per traure diners a costa dels demés i amb l’esforç mínim possible, sense importar el més mínim les conseqüències dels seus actes sobre altres persones.

Un objectiu quan et montes una empresa és tindre bons resultats econòmicament parlant, però a costa de que estem disposats a aconseguir-ho??

Grans empreses trauen grans beneficis a causa de l’explotació laboral de gent pobra.
Poques despeses + molts beneficis = gent rica, més rica… però gent pobra, més pobra.
Empreses que dediquen més diners a la seva publicitat que al ben estar dels seus empleats.

I açò respecte a empreses, perquè si ens clavem en política…
Els polítics d’avui, la gran majoria volen pujar al poder simplement per ‘omplir-se la butxaca’ i no per fer la política en la que creuen (si es que creuen).

Miren com traure diners, que explotar… sense veure a que perjudiquen, miren a qui esta per damunt d’ells i descuiden a qui esta per davall. Sempre he dit que el dia que un polític cobre el mateix que un obrer, eixe serà el dia que es farà política.

Bé, deixant la política, em passe a l’explotació de la gent. No és ètic que un empresari estiga guanyant milions mentre que els seus treballadors ‘es maten’ a fer hores per poder sobreviure. Aquesta gent, des del meu punt de vista, son uns egoistes, arrogants i fins i tot moltes vegades racistes / feixistes. No es pot discriminar a la gent pel seu color, per la seva religió o simplement pel seu estat econòmic o pel benefici propi.

És clar que no tot és així, però que serà d’aquesta gent??
Fins a quin punt estem disposats a dur endavant la nostra empresa??
Tirar-la avant pel nostre sacrifici constant o aprofitar-nos d’altra gent??

Des del meu punt de vista Amèrica es un gran exemple a gran escala. Deixe un vídeo que em sembla molt ‘graciós‘ tret d’un documental de Michael Moore.

Rosana Romero
2n SMXd

En primer lloc els  mitjans utilitzats per cada partit polític per portar a terme la seua campanya: cartells publicitaris, revistes, pancartes, camissetes, gorres, xapes, berenars, sopars, cotxes tots els dies patrullant els nostres carrers anunciant les idees o millores de cada partit, mítings espectaculars, festes….
A la fi una muntanya de diners malgastats, sols per intentar convèncer-nos per votar el seu partit.
Estem sotmesos durant dues setmanes a publicitat electoral dia darrer dia fins el dia de reflexió…  quina reflexió senyors? Amb dues setmanes de campanya amb promeses de tot tipus la gent no deuria deixar-se enganyar sinó anar mes enllà i valorar si s’ha complit el que fa 4 anys enrere ens van prometre o si els nous projectes esmentats es poden dur realment a terme o són una barbaritat.
Deuríem de poder canviar el lideratge dels nostre ajuntament en el moment que van passant els anys i no es compleix ni una de les promeses proposades o quan estem veient com es fan rics molts dels regidors que tenien que lluitar per els nostres interessos. Hui per hui açò no està dins de les nostres possibilitats, si tinguèrem aquest poder a les nostres mans moltes coses canviarien.
Per això nosaltres tenim que prendre la decisió de qui te que manar en el nostre poble, i no tenim que deixar-nos enganyar per campanyes electorals meravelloses que ens prometen coses que no podran ser complides mai, tot son promeses més que promeses que acaben convertint-se en corrupció i deutes desmesurats i així i tot la gent no és consciència de la importància d’elegir correctament el nostre govern desprès del que estem veient del que passa dia darrere dia,  sols hi ha que fullejar un diari, veure una estona la televisió, o obrir els ulls dins del nostre poble.
CREIEU QUE TENIM UNA DEMOCRACIA REAL? O ES QUE EL SER HUMÀ NO ES CAPAÇ DE PORTAR-LA A TERME?

Davinia López Font

Açò em sembla vergonyós, per que s’intenta justificar la pujada emparant-se en l’ecologia?
La resposta supose la té la crisi i la nova faceta de capitalisme salvatge que ha sorgit després de la crisi. Allò important és justificar la pujada d’impostos i la forma de fer-ho a una època difícil com aquesta és emparant-se en l’ecologia. Un tema en el qual la majoria de ciutadans europeus estem molt sensibilitzats. El tema canvia si és en països com Xina o la majoria de Sud-amèrica en què contaminar més, senzillament no té la menor importància.

El mateix ocorre amb la pujada dels impostos sobre la tarifa elèctrica. Ací la causa és que les grans elèctriques no compensen la despesa energètica i s’ha de repercutir en el consumidor. Fins ara era l’estat era qui compensava aqueix desfasament. Però la tot poderosa UE amb les seues “super euro-diputades i diputats” (que no volen congelar-se el sou ni viatjar en classe turista) obliga a afavorir la “lliure competència” i el “lliure mercat”. Després de l’aplicació de la directiva el que ha quedat al descobert ha sigut un monopoli sense igual en què les grans empreses fixen els preus al seu antull emparant-se en una directiva europea passant el simple tràmit de l’estat espanyol.

Conseqüència de totes aqueixes messures citades anteriorment i moltes altres és que s’aprofundeix en la crisi econòmica i emergeix una faceta salvatge del liberalisme econòmic que ni Adam Smith haguera somiat quan postulà la creació del liberalisme econòmic. Fruit de tot açò és la total falta de control sobre els preus dels carburants, en què es repercuteix la pujada del barril immediatament al consumidor en el preu dels carburants (com en aquest moment), però amb la baixada no ocorre el mateix (a pesar que la compra de combustible es realitza amb 5 mesos d’antelació). Però darrere de tot açò hi ha un “fariseisme” que preten ocultar la por d’anar en contra de tot el que envolta la indústria del petroli.

Que deixen d’enganyar-nos i si de debò volen fer alguna cosa per l’ecologia que promoguen un pla renove ecològic per a vehicles,la investigació en energia renovables i realitzar una aposta ferma per a la implantació d’energies verdes. I que no intenten finançar aquest tipus d’energies netes carregant-les en la factura del consumidor. Potser en la base de tot està justificar la implantació d’un Estat impositiu a càrrec de l’Ecologia.

Teófilo López Atiénzar, 2º Asi Nocturn

En este caso dicha marca, claramente  utiliza una forma muy “mala” (según mi forma de pensar) de vender sus productos pero no me alejaré de “su”  realidad…”money money money” ya que si es verdad que utilizan los sentimientos de las personas para que en este caso NO se dediquen a ver lo que  está pasando malévolamente en nuestro mundo haciendo hincapié en que miremos el lado bueno (el que tiene que ver con el producto) para hacernos ver que hay un mundo mejor si consumimos coca-cola.

Ésta, su manera de ver el mundo (para su beneficio) no me parece mal en lo que respecta a lo dicho anteriormente….GENERAR INGRESOS, pero existe algo mucho más importante a mi parecer que es la moralidad de las personas y la  falta de información que tenemos a la hora de conocer realmente un producto, digo esto porque en respuesta al vídeo que Jordi nos muestra, se hizo otro igual, con el mismo formato, incluso la misma canción pero que realmente quiere ya no vendernos, sino mostrarnos  la realidad ó una de las realidades de dicho producto.

EL VÍDEO os lo cuelgo al final de éste post pero antes me gustaría dar mi sensación con respecto a alguno de los actos que él cataloga de  (falacia del consumismo)  por parte de cada uno al ofrecer “ayuda” a quién bien lo necesite.

Bien, a mi parecer creo que pueda existir la ayuda como causa de lo que el nos dice, no  diré lo contrario porqué no estoy dentro de cada cabeza para asegurarlo, pero tampoco me gusta generalizar, así que hablaré de mí y de mi causa:

1.Pertenezco a una ONG de ayuda al tercer mundo y no hago esto con el objetivo de que nadie me diga…”que bien” ni tampoco “que mal”; hago esto porque no tengo demasiado tiempo ni conozco realmente los canales de ayuda para dicho objetivo, o al menos eso creo, y también para poder ayudar de la manera que más conveniente hayan considerado los administradores de dicha ONG. Mi objetivo con este aporte es que alguien con más tiempo que yo, pueda utilizar mi humilde ayuda.Yo, no es que tenga demasiado dinero para ayudar a la causa pero ayer, hoy y espero mañana… poder tenerlo y aportar mi granito de arena.

2.Cuando hay algún anciano en la acera,y veo que tiene sus dificultades para poder cruzar una calle, por supuesto le ayudo, al igual que cuando alguien tropieza y se cae al suelo o cuando ocurre algún accidente en la carretera etc., vuelvo a decir, que lo hice, lo hago y lo haré y nunca me movió, me mueve ni moverá a hacerlo ningún aspecto que tenga que ver con egoísmo ni nada parecido…hasta la fecha, no he esperado nada a cambio.

Mi intención es exponer mi reflexión desde la posición en la cual debemos pensar que no todos somos iguales, y eso es 100% respetable por supuesto…faltaría más. Mi intención es hacer ver que aún sin ser iguales, que eso es lo mejor,  SÍ deberíamos remar o mirar tod@s en una misma dirección,incluso me atrevería a decir que permanezcamos tod@s en la cara de la  moneda que Jordi nos habla, pero la de la parte buena, la de la sonrisa sincera, la del entendimiento, la que nos ayudará a hacer de cada hecho personal un mundo mejor, dejando de lado  coca-cola y demás productos, siendo nosotros el producto, el más preciado. ¿No creéis que con el aporte de tod@s y cada un@ de nosotros conseguríamos hacer algo mejor??  Hagamos lo que otros no pueden hacer por nosotros,seamos buena gente, arrimemos el hombro,decid cada cosa que os parezca mal sin hacer sentir mal a nadie…entendámonos!!

Aquí os dejo el vídeo del que os hablaba para conocer un poco mejor el producto citado, sin ánimo de quitarle a nadie las ganas de beberse otro resfresco ,  pero sí que lo hagan con un poco más de información sobre él, hasta pronto amig@s.

Diego Martínez 2n DAI nocturn.

En els nostres dies, i cada vegada amb més claredat, s’està posant en evidència que trobar-se sense treball té efectes nocius per a la salut amb amb conseqüències devastadores.

Així, la depressió s’ha convertit en un procés comú entre les persones en desocupació.

Encara que esta malaltia es pot tractar amb antidepressius que no creen addicció, la realitat és que els pacients són poc inclinats a acudir al metge.

Però els efectes malaltissos de la desocupació no són només psicològics. Un estudi realitzat entre treballadors despedits d’una fàbrica de sardines en la costa nord de Noruega va mostrar un augment d’un 40% en les xifres de reclam de subsidi per malaltia l’any següent a la pèrdua de les seues ocupacions.

Encara que este fet podria deure’s que en Noruega els desocupats poden reclamar un subsidi de malaltia, no explica l’idèntic fenomen que es va produir en Calne (una xicoteta ciutat en el sud de Gran Bretanya) quan es va tancar una fàbrica de productes càrnics.

El nombre de visites al metge va augmentar en un 40%, i els ingressos en l’hospital van augmentar fins a quatre vegades més que la mitjana local en els següents anys.

Però les queixes dels parats no sols es limiten a les que convencionalment es cataloguen com «enfermetats relacionades amb l’estrés».

De fet, els problemes cardiovasculars, musculoesquelètics, respiratoris i digestius han augmentat notablement entre les persones despedides. Així mateix, un altre estudi dut a terme entre treballadors danesos que van ser despedits d’una planta de fabricació, va revelar que els afectats patien una elevada incidència de diabetis, hipertensió arterial i dolor toràcic.

Junt amb la depressió, els seus processos es van convertir en malalties més generalitzades. Així, entre ells va augmentar el nombre de persones que van rebre pensions per incapacitat i els que van morir prematurament.

Si es considera a Europa en conjunt, s’estima que la mortalitat entre els desocupats és un 20% major que en la resta de la població. Part d’esta discrepància en les xifres pot explicar-se si es té en compte la taxa de suïcidis, ja que esta és fins a tres vegades superior entre les persones desocupades.

Encara que el suïcidi pot estar desencadenat per qualsevol cosa, s’ha produït un augment exponencial en les xifres de suïcidis a Irlanda, Escòcia i Espanya, ja que presenten les taxes més elevades de desocupació.

En canvi, a Alemanya, on la desocupació es manté d’una forma més estable, les xifres de suïcidi continuen sent moderades.

Estefania Saiz Nuñez – 2 DAI N